Anem a Ginebra i hi trobem una Marta Rovira que ha crescut molt emocionalment: segura, reflexiva, forta i decidida. "En aquests moments em començo a conèixer molt bé i em poso reptes: au va, Marta, que ja ens coneixem", ens diu. L'exili li ha permès posar consciència al seu creixement personal. Massa sovint -diu- a les relacions personals, hi ha por! I la por ens limita, condiciona i ens fa ser excessivament prudents. N'està agraïda, perquè al capdavall, cadascú de nosaltres decideix com vol viure cada moment de la vida. Orgullosa de la seva activitat política internacionalitzant la situació de Catalunya, ha hagut de canviar set vegades de pis i no té cap garantia per poder tornar a Catalunya amb justícia. Ha pogut recuperar la música i, quan parla de l'avi Quico, se li trenca la veu.