Tots els patim, en un àmbit o altre. Persones que dinamiten la nostra autoestima, ens fan sentir petits o ens posen de molt mal humor. Ens agradi o no, massa vegades ens acaben afectant i ens guanyen la batalla. Si no en podem fugir, com hi podem conviure? És el mateix una persona tòxica que un narcisista? Quines tàctiques podem fer servir per sortir de la seva influència? Un episodi per sobreviure als tòxics. Amb la col·laboració de Júlia Pascual, coordinadora del Grup de Treball Teràpies Breus del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Comencem nova temporada amb un dels temes que més ens heu demanat: pensar massa. El cervell està dissenyat per estar en activitat constant, però, sovint, quedem enterrats en pensaments que no marxen, que no parem de donar-hi voltes i sovint també massa importància. Però llavors quina diferència hi ha entre reflexionar i pensar massa? Com aturem aquella allau de pensaments que de vegades apareixen com per art de màgia? Un capítol per aprendre a pensar sense passar-se.

La pregunta amaga dues maneres d’afrontar la vida: aquell o aquella que prefereix que els problemes es resolguin sols i els que tenen, sempre, molta iniciativa, i busquen reptes… i nous problemes. Què en diu la psicologia d’aquestes actituds? Quina d’elles ens apropa a la felicitat? Actius i passius, a debat.

Una nova parella. Una nova feina. Un viatge. Fer la volta al món. O fins i tot quedar amb una persona amb qui la relació s'ha complicat. Tot són objectius vitals, alguns més grans, d'altres més assequibles, però potser igualment difícils. Però com hi arribem? Hem de fer un full de ruta o hem de viure la vida de manera improvisada? I si resulta que tinc molts objectius, però no es compleixen? Com gestiono aquesta frustració? Viure la vida amb els objectius molts clars o deixar-nos portar i esperar que arribin: aquesta és la qüestió.

No cal que sigui res dolent: potser és un canvi de parella o de feina, o potser de ciutat. La vida és una muntanya russa que ens pot posar reptes al davant i hem d’estar preparats per afrontar-los. En el pitjor dels casos ens podem trobar en enclavaments que poden definir el nostre futur. La clau és saber quina és la millor manera de gestionar-los. En definitiva, com ens hem de preparar per afrontar un canvi o una crisi que s’apropa? Aquí en teniu unes quantes pistes.

Heu pensat mai que potser us prenen el pèl? Que sempre sou els encarregats d’arreglar els desastres dels altres? Que sempre acabeu embolicats en problemes que no són els vostres? Potser la resposta és que sou massa bons. Perquè sí. Perquè això pot ser un problema. Però com fixem els nostres límits? Com podem aprendre a dir prou? Aquí podeu escoltar un especial sobre la bondat mal entesa.

Són persones molt preocupades per la seva salut i que tenen Google com a metge de guàrdia. Creuen que sempre els passa una cosa o altra. De vegades pot ser cert, però la majoria no: la hipocondria és un trastorn que converteix símptomes imaginaris en dolors reals. Aquí trobareu una guia per saber-los distingir i també un cop de mà per poder conviure amb persones que sempre estan preocupades.

A tots ens ha passat alguna vegada pel cap, però ho diem per dir o n’estem realment convençuts? En quin moment hem de decidir fer un canvi laboral? En aquest capítol aprendrem a valorar els pros i contres d’una decisió que no només ens afecta a nosaltres.

Hi ha gent que es passa tota la vida buscant-la: la pau mental és allò que ens permet deixar d’escoltar sorolls innecessaris i concentrar-nos en allò que ens importa. Però com es pot aconseguir? Com es pot guanyar la batalla als pensaments negatius que no paren de produir tots aquests sorolls que ens molesten? Com podem arribar a controlar-los? La batalla està servida.

És present en tots els àmbits de la vida: des de la feina fins a l’oci. I fins i tot el fem servir per distreure les criatures quan la situació és límit. Però això ens crea una dependència que no és sana. Ara que ja ens hem convertit en addictes a les notificacions, whatsapps i vídeos de gatets… com podem posar-hi remei? Què podem considerar un ús raonable? I què fem amb l’ús del mòbil i els nostres fills?