Tots ho hem vist. En un espectacle o en un restaurant: pares i mares que es mantenen impassibles mentre les criatures rondinen, corren o criden de manera exagerada. I tot plegat perquè si porten la contrària als nens, la situació va a pitjor. Són famílies que han perdut el control sobre els límits que cal posar als fills. Per què s’ha arribat fins aquest punt? Com es pot revertir aquesta situació? Llibertat o autoritat?

És una roda de hàmster de la qual ens costa sortir: casa, feina, família i oci. Però què passa quan una d'aquestes potes, que és l'àmbit laboral, no funciona? No ens sentim valorats, no ens agrada o ens fan la vida impossible a l'oficina. I ens envaeix un sentiment que moltes vegades és confús: estem cremats o aquesta situació límit ens està deprimint? Com ho podem saber? Afegirem a la a conversa Doloris Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i CEO de Menta Salut Professional.

Estem parlant de persones tranquil·les, amables i pacífiques que quan agafen el volant es converteixen en algú que ni reconeixem. Un Jekyll i Hide de manual que només necessita que algú li toqui la botzina o simplement que algú l'avanci per convertir-se en un sac d'ira i renecs. Per què ens passa això? Per què no ho podem controlar? Què diu de nosaltres? El copilot hi pot fer alguna cosa o val més que calli? Transformacions al volant a debat

De tota la vida se n’ha dit “viure el present”. Ara li hem canviat el nom i és la teràpia més estesa: l’anomenat mindfulness, que promet connectar-nos de manera intencionada i conscient amb el present. Però per a què serveix? A qui va dirigida? I funciona? I això en quin punt deixa la meditació tradicional? Pros i contres de teràpies molt conegudes, però de les quals en realitat en sabem ben poc.

La feina, els cursos, el pàdel, les reunions escolars... tots són un camp de mines en contra del desig sexual. Hi ha parelles que acaben desistint i decideixen planificar les relacions sexuals, però n'hi ha d'altres que gairebé estan a punt d'abandonar. Què hem de fer quan no sentim desig per la nostra parella? Pot ser una situació temporal o convertir-se en definitiva? És una situació que es pot remuntar? Un podcast amb totes les eines per sortir en cerca del desig perdut.

Sortir de la “roda del hàmster” familiar o laboral és complicat. Però hi ha moments que ja no podem més i ens plantegem si ens hauríem d’aturar, descansar o, directament, plegar. En aquest capítol repassem els símptomes que ens poden alertar que ha arribat el moment de fer una pausa i, arribat aquest punt, com ho hem de fer de manera sana.

Quan s’apropen celebracions o reunions familiars hi ha qui es posa a tremolar: mal humor, retrets i discussions recurrents. De fet, sembla que algunes famílies es reservin les trobades per treure els plats bruts. Com les hem d’afrontar? Ens hauríem de negar a anar-hi? És bona idea acotar els temes de conversa? Aquí teniu un manual per sobreviure a la família que no hem triat.

Últim episodi abans de les vacances. Moment per fer balanços i que hem decidit aprofitar per parlar de les etapes. Com es tanquen? Quan ens acomiadem d'un cicle laboral o sentimental ho hem de fer de cop? O no cal tenir tantes presses? Tancar cicles per poder-ne obrir de nous.

Sota l'aparença d'un tema menor s'amaguen un seguit de problemes que causen molts maldecaps. Als despistats o despistades, però també als que conviuen amb ells. Estem parlant de persones que s'obliden de les coses de manera sistemàtica, però també de falsos despistats que ho fan servir d'excusa, per exemple, per no fer la feina que els toca. La gran pregunta és: tenen solució?

Tots hem tingut un dia de fúria i hem necessitat cridar-ho als quatre vents. I ens enfadem i, sovint, ho paguem amb els altres, que ens han d’aguantar el rampell, amb raó o sense. Però enfadar-se serveix d’alguna cosa? Quan una cosa ens molesta ho hem de treure i cridar si cal? O és una pèrdua de temps i d’energia que no ens porta enlloc? Gent emprenyadora i gent emprenyada, aquest capítol és per a vosaltres.