L'impulsor del Mobile estima Barcelona, una ciutat meravellosa, diu. I assumeix el compromís de deixar-hi un llegat amb la comunitat. Per això, s'inclina per mantenir el Congrés Mundial MWC a la capital de Catalunya. "Som una distracció que genera un impacte econòmic gran", sintetitza. Home de valors, nascut a Michigan, assenyala que reduir la divisió digital entre les persones és un gran repte. Que cal superar obstacles per arribar a més persones d'arreu del món. I ajudar els països més restrictius (democràticament i tecnològicament) a viure amb més llibertat. Catalunya? L'explica com un estat dels EUA. El metavers és un concepte clau de l'MWC del 2023. I d'aquí cent anys, optimista com és, estarem més a prop els uns dels altres, assegura.

Tot argument racional crea en la ment del consumidor un contraargument racional. "Les emocions no tenen contraarguments", diu Lluís Bassat, que desgrana moltes altres perles, com ara: "John Lennon és el Mozart del segle XX. He trobat el fil conductor per al meu nou llibre. Té a veure amb les diferències, que són la creativitat. Per fer coses a la vida no tens més remei que arriscar. Tenia la il·lusió de fer campanyes al món. La publicitat ha fet un gran bé al món, dona la possibilitat d'escollir. El millor que he fet a la vida és la família. Aquesta és una de les millors entrevistes de la meva vida."

Quan acaba de guanyar el premi Carles Riba de poesia, Jordi Llavina, periodista cultural, professor i escriptor per vocació, es confessa: "La mare em va descobrir moltes paraules. El meu primer diccionari va ser la Paquita Morgades. Quan era nen, tenia moltes pors. Era conscient del pas del temps. El desig és un element clau en la meva obra. La vida és eixorca sense desig. La natura és un mirall. L'amor és un efecte que sempre caduca".

Escriptor, traductor, brillant i premiat, Alejandro Palomas va deixar de ser un nen als 8 anys, quan el sacerdot de la Salle Jesús Linares el va violar després d'haver abusat sexualment d'ell moltes vegades. A partir d'aquest moment, diu, es va convertir en un supervivent. Ara retroba el nen que era abans, feliç, feliç. "El més important és haver arribat sencer i poder-t'ho explicar", li diu a Sílvia Cóppulo. "Soc una persona no feliç en vies d'alleujament". Llegiu-li "Això no es diu" o "Amor".

El Ministeri de Cultura li acaba d'atorgar el Premi Nacional de Circ, però avui, tot i ser reconeguda internacionalment, li costa tenir feina. Lluitadora, ha obert espais nous per a les dones i s'ha fet a si mateixa amb els millors mestres del món. El millor que he fet a la vida, diu, és ser molt tossuda i no tenir pla B. "Al que em torni a dir 'reinventa't' li arrenco el cap." Alumna d'una escola lliurepensadora, va veure com el pare marxava a l'exili amb un matalàs a l'esquena. "Sé que hi ha àngels. Tot és molt fàcil quan no tens por."

Roger Pera, actor de ben petit, ara s'està formant com a terapeuta. Després de molts anys enganxat a la cocaïna, ajuda altres persones a deixar les drogoaddiccions. I reconeix que, com tothom que és addicte, tenia una autoestima baixa, poca tolerància a la frustració i necessitat de satisfacció immediata. Patia molt i no s'estimava. En plena crisi d'ansietat, una matinada de pluja, vestit amb pijama va córrer a l'hospital. Ara ja sap que la vida no és fàcil, però, per damunt de tot, el que vol és viure. Torna a actuar al teatre, al cine i a la televisió. Escriu. I ben aviat vol ser pare d'una nena i un nen.

La mare en el record, en l'agraïment, en l'emoció. El pal de paller que sabia escoltar i estimar. La sort que esdevé cabdal en la vida. La gestió a la universitat, la ciència política i el compromís. Tornaria a encapçalar la sindicatura electoral de l'1-O. El mandat que se'n deriva és el de seguir preservant la defensa del dret d'autodeterminació. I el vam exercir, diu. En el futur li agradaria viure tranquil i conscient que tot el que ha fet ha estat a fi de bé. El millor? Els quatre fills que ha tingut.

Ha fet 1.000 curses, de les quals 46 són maratons. Ara corre més a poc a poc, convençut que l'exercici físic li atorga salut, il·lusió i vida. De família humil, el pare va anar a la guerra amb els rojos. La il·lusió que un dia Catalunya s'alliberaria va fer-los mantenir l'esperança. Amb la voluntat i la perseverança que defineixen en Miquel va progressar fins que, després de jubilar-se, va entrar a la universitat per estudiar-hi Sociologia. Ara vol escriure una novel·la. Té projectes i l'empeny la il·lusió. Autor de "Gambada a gambada", dedica el seu llibre al seu net Eduard, mort sobtadament.

"Del que estic més orgullós és d'aixecar-me tantes vegades com caic", ens diu el secretari general de la Pimec, Josep Ginesta. "Cal optimisme per construir nous reptes. Si no el somies, no es farà realitat cap somni", afegeix, per definir-se. "Jo 'vaig estar' polític, no en vaig ser", diu qui va ser secretari general de Treball de la Generalitat. Al "Divan" sabrem com és que va deixar el govern. Per què afirma que el teletreball, que és bo d'entrada, està fallant i en franc retrocés? Per què defensa que les empreses han de guanyar dimensió? Mediador incansable, si l'haguessin de definir en tres paraules, ell suggereix aquestes: "convencia per esgotament". I acaba: "S'ho val, llevar-se demà; potser coneixeràs la persona que t'acompanyarà en els pròxims deu anys, com l'Eli, una dona valenta i extraordinària."

Un cervell sa és clau per tenir una vida satisfactòria. Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) és un projecte de recerca dirigit a conèixer i entendre com es pot mantenir la salut del nostre cervell que es duu a terme a l'Institut Guttmann, amb el lideratge del Dr. Álvaro Pascual-Leone i de l'investigador principal, David Batrés-Fez. Des del 2018, un miler de persones actuen com a voluntàries per relacionar els seus hàbits de vida, la prevenció de malalties, el nivell de felicitat vital i l'estat de salut general i del seu cervell en particular. Contagien entusiasme a "El divan" i donen moltes pistes de com tenir una vida feliç.