"El divan" es transforma en un escenari de jazz amb la presència d'un pianista virtuós. Ignasi Terraza s'asseu davant les tecles i va contestant les preguntes de Sílvia Cóppulo mentre interpreta peces que li han marcat la vida. Doctor honoris causa per la UPC, va perdre la vista de nen i, tot i així, es va convertir en el primer enginyer informàtic cec de l'Estat. Després abraçaria definitivament la música, a prop sempre d'artistes com Tete Montoliu, Ray Brown o la jove Andrea Motis.

La directora teatral i dramaturga Alícia Gorina s'estira a "El divan" per fer balanç de la seva trajectòria vital i artística. Gorina ens parla obertament de teatre i de cinema, però també comparteix reflexions sobre la maternitat, l'espiritualitat o la salut mental. I com no podia ser d'una altra manera, la conversa inclou la participació del seu pare, el nostre expert en cinema Àlex Gorina, que ens descobreix un dels secrets més guardats de la família, que ha passat de generació en generació.

"El divan" entra al restaurant Disfrutar, el millor restaurant d'Europa, just abans de començar una nova jornada. El premiat i prestigiós xef Eduard Xatruch desgrana els secrets de l'èxit, mentre darrere nostre, als taulells de la cuina, s'inicia una coreografia de cuiners, que es mouen amb precisió i art. Asseguts a taula amb Xatruch, viatgem en el temps. D'on li ve aquesta passió per la cuina? Què li van dir els pares quan, amb 13 anys, va dir que volia ser cuiner? Com van decidir tres amics d'El Bulli (Oriol Castro, Mateu Casañas i ell) capbussar-se junts en una nova aventura? I ara, quins nous conceptes, tècniques, textures i gustos estan creant?

Després de mesos de la guerra a l'Orient Mitjà, amb la tràgica situació a Gaza, "El divan" acull el líder espiritual de la comunitat jueva ortodoxa Jabad-Lubavitch a Barcelona. El rabí David Libersohn es mostra ferm defensant la posició d'Israel. "En les guerres hi ha morts", ens diu, afectat, també, per la mort de coneguts en la guerra. Més enllà del conflicte, descobrim amb Libersohn què vol dir ser jueu. Originari de l'Argentina, explica què el va portar a Barcelona ara fa 25 anys. Tot viatjant per la història, la tradició i la seva pròpia experiència, conversem amb ell sobre la comunitat jueva a casa nostra, de l'ortodòxia, del rol que atorguen a les dones, de matrimonis concertats, de la situació a l'Argentina i, en definitiva, de diàleg, d'esperança i de pau.

A "El divan" s'hi asseu un director, un actor, un treballador de la banca, un cantant de rock... un pallasso que ens ha fet petar de riure. Joan Gràcia, de Tricicle, diu: "De tot n'he anat aprenent, i he anat acumulant." Recorda la carrera d'èxits del grup de teatre, conreada a base d'observar la vida. Centrat a dirigir l'espectacle de varietats dels locals Lío, encara li queda temps per a molt més. Ens parla de cinema i de gastronomia, una afició que l'uneix a l'escriptor Eduardo Mendoza. I explica anècdotes de la seva llarga amistat amb Pepe Rubianes. Sempre carregat de positivisme, Gràcia ens descriu orgullós la família on va néixer i créixer, i la que ha creat ell. Sense experiència com a vocalista, explica com s'ha llançat a cantar amb el seu grup The Rock Killers. I ho fa amb la seva filosofia de vida: divertint-se. I divertint-nos.

"El divan" acull la directora teatral que ha fet ressonar com mai la veu de Natàlia, la Colometa de "La plaça del Diamant", amb onze actrius diferents, perquè totes són una sola dona. Carlota Subirós, directora i dramaturga, se sap "afortunada immensa de la vida", havent crescut en un bressol de lletres. Filla de l'escriptor i filòsof Pep Subirós i de la professora i curadora d'exposicions Lali Bosch, viatja pel teatre, l'arquitectura, la filologia italiana i la cultura en majúscules. Una dona que lidera i decideix a partir de la introspecció personal, sovint a cops de rampell. Què és la inspiració? Què viu a l'escenari? Ja sap què és l'amor? Conclou que hem de correspondre a allò que hem rebut: "Hem de fer un futur, i l'hem de fer bo. M'agradaria saber encoratjar les altres persones."

Vestit amb els valors de la persistència, la prudència i la paciència, viatgem amb el president José Montilla des dels seus orígens familiars obrers fins a la visió que té del món actual. Mesurant les paraules, amb la utopia i la realitat als plats de les balances, el president Montilla es reconeix reformista i pragmàtic des de jove. Parla de la seva no aprovació del 155, i opina sobre els protagonistes del procés. Critica el discurs del rei del 3 d'octubre del 2017, però no veu gens clara la república. A favor de la llei d'amnistia, n'admet els riscos, però alhora avisa del "cost de la no amnistia". No és l'únic de què ens adverteix: amb la mirada internacional, apunta als perills actuals que amenacen la democràcia.

S'asseu a "El divan" l'artista que aplega sensibilitats intensament. Lídia Pujol ha travessat la frontera dels 20 anys de música, poesia, compromís social i espiritualitat, i això traspua en el seu art i les seves reflexions. Una cantautora que en recupera una altra, Cecilia, per explicar l'Espanya hereva d'un passat fosc, i que reivindica l'amor que dona "la veritable qualitat humana a la teva vida", i que "transcendeix les cultures, les religions, les diferents formes d'expressió". Mentre enllesteix el seu disc "Babel", feliçment apadrinat pel premi Espai Ter, Lídia Pujol cita amb igual força i convicció Ramon Llull, Raimon Panikkar i la saviesa de la seva iaia Rosalia: "Jo soc única. No hi ha ningú en el món, tret de mi, com jo. Ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà. I tu, també."

Portem "El divan" al Museu de la Noguera, a Balaguer, per parlar amb un gran autor de la literatura catalana, Josep Vallverdú. Filòleg, docent, traductor, dibuixant i, sobretot, escriptor. Un home de lletres i guerriller de la llengua, com a ell li agrada definir-se. Explica que aquest Any Vallverdú "ha estat fatigós, però, al mateix temps, molt ric d'experiències humanes".

Al seu divan parlem de literatura i llengua, d'actualitat, d'intel·ligència artificial, de família, del temps, d'aprenentatges... Perquè, després de 100 anys, quin és el sentit de la vida? Vallverdú ho té clar: "L'important és que deixis un bon record."

Ester Nadal és directora de teatre. Quim Llisorgas és actor. Va néixer amb una diferència, però ha aconseguit el seu somni: interpretar. La directora explica: "Per crear has de desaprendre, no jutjar-te i anar més enllà dels límits per creure en la teva imaginació. Quan en un assaig general, hi ha una situació de bloqueig, convido en Quim i es desencalla. Pots triar el 'no vull', però no el 'no puc'." L'actor confessa: "Soc positiu, primer ho vull intentar, tiro endavant i, si em trobo un obstacle, procuro millorar." Afegeix: "A les persones amb discapacitat ens prenen per idiotes. No saben que podem pensar com una persona normal. No sabem adaptar-nos a les diferents capacitats."

"El divan" d'Ester Nadal i Quim Llisorgas és una conversa humana, divertida i entranyable. Ara estrenen "Andorra" al TNC.