L'ofici d'educar

Set de cada deu famílies asseguren que alimentar els fills és una de les principals fonts d'estrès del dia a dia. No havíem tingut mai tanta informació sobre alimentació: sabem què són els ultraprocessats, comparem ingredients, seguim nutricionistes a les xarxes... I, malgrat tot, molts pares i mares tenen la sensació que no saben si ho estan fent bé. Li prohibeixo els dolços? Només vol pasta! Pot sopar cereals? S'ha d'acabar el plat? I si no vol les verdures? A "L'ofici d'educar" tres especialistes ens donen pautes per educar els fills per a una alimentació saludable, sense convertir cada àpat en una batalla: Indira Paz-Graniel, dietista-nutricionista, doctora en Nutrició i Metabolisme i investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili; Laura Cañas, doctora en Psicologia, especialista en trastorns de la conducta alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu, i Julio Basulto, dietista-nutricionista i autor de "Se me hace bola. Cuando no comen como queremos que coman". Sentirem també els testimonis de la Maria, l'Eva, el Ruben i el Kewal, i les peripècies del Sergi Vives perquè les bessones mengin bé. A més, acabarem amb el Jaume Centelles i els "Llibres per somiar".

La comprensió lectora ha tornat al centre del debat educatiu. Els últims resultats de PISA constaten una forta caiguda de la comprensió lectora a Espanya: 23 punts menys que en l'edició anterior, l'equivalent a més d'un curs escolar, segons l'OCDE. Catalunya, que arrossega des de fa anys resultats preocupants, ha quedat fora de la comparació en aquesta edició per problemes amb la mostra. En aquest context, Educació ha anunciat noves mesures per reforçar la lectura: plans lectors progressius als centres, lectures comunes durant l'educació obligatòria i el retorn de les lectures obligatòries a batxillerat. Però saber llegir no sempre vol dir entendre. Què està fallant? Fer llegir més és suficient? La culpa és de les pantalles? De la complexitat de les aules? Hem rebaixat l'exigència? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Daniel Cassany, professor i investigador d'Anàlisi del Discurs a la Universitat Pompeu Fabra; Anna Llauradó, doctora en Lingüística, professora de secundària i autora de l'informe "Comprensió lectora: l'assignatura pendent. Evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent" d'Equitat.org; Oriol González Tura, professor i autor d'"Un incís. Educació i llenguatge", i Lalo Salmerón, catedràtic de Psicologia de l'Educació de la Universitat de València. També sentirem les veus dels alumnes Biel, Mariona, Nina, Jan i Duna, i dels docents Maria, Mercè, Lluís i Anna. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Canvi de classe, d'etapa o d'amistats; començar l'institut; tornar a les rutines; sortir sol de l'escola; assumir nous reptes... Quina és la vostra "urgència" aquest inici de curs? A l'estil dels grups de pares i mares de la psicòloga Carme Thió de Pol, hem traslladat la pregunta a les famílies i hem posat els seus neguits sobre la taula. Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de "De 0 a 3, res de pantalles?", i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància", a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares. I acabarem el programa amb la "Infància", amb Roger Escapa, i els "Llibres per somiar", de Jaume Centelles.

Els resultats de l'informe PISA 2025 han tornat a encendre les alarmes educatives: Espanya obté les pitjors dades des que es fan aquestes proves i Catalunya n'ha quedat fora per l'exclusió del 23,2% de l'alumnat seleccionat. Enmig d'aquesta crisi, el president Salvador Illa ha fet una crida a obrir "un debat de país sobre educació" per portar-la a l'excel·lència i s'ha compromès que el debat inclogui, "ara sí", l'objectiu de destinar el 6% del PIB a educació. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de savis mestres amb Jaume Cela i Ollé, mestre, autor de nombrosos llibres de literatura infantil i juvenil i coautor d'"Educar és donar la paraula"; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya i autor d'"Aprenent a veus"; Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Montse Guri, mestra i psicopedagoga que va ser directora de l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell i directora general del Departament d'Educació de la Generalitat, i Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Memòries d'un mestre". Tots ells reclamen un pacte educatiu estable, més confiança en els mestres, recursos per fer efectiva la inclusió i una escola que ensenyi a aprendre, conviure i afrontar els errors. I acabarem amb "El bany de realitat", amb l'Asier Àlvarez, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Aules a 34 i 35 graus, alumnes amb marejos i cops de calor i docents que denuncien les condicions en què han de treballar. La calor extrema s'ha convertit ja en un problema de salut pública als centres educatius: només un de cada deu està climatitzat. I les previsions apunten que, a partir del 2030, hi pot haver una quarta part del curs amb temperatures superiors als 27 °C, segons un estudi d'Equitat.org. Educació admet que cap centre està preparat per a situacions extremes, i calcula que caldrien almenys 2.500 milions d'euros per adaptar-los. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joan Cuevas, cap de projectes d'Equitat.org, responsable de l'informe "Calor a l'escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país"; Aleix Vidal, mestre de l'Escola Mogent de la Roca del Vallès i impulsor de la plataforma Aules que Cremen; Ferran Campillo, pediatre i coordinador del grup de treball de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria; Montserrat Duran Tauleria, directora general de Centres Públics de la Generalitat de Catalunya, i Pili Trenado, cap d'estudis de l'Escola Sant Josep de Calassanç, de Lleida. I els testimonis de la Gemma, l'Arantxa, el Víctor, el Bernat i la Saray. Sentirem també la secció "Això no m'ho havien explicat", del Sergi Vives, i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Coincidint amb l'inici de curs, un estudi recent sobre la motivació dels adolescents posa el focus en un dels grans reptes a les aules: què fa que un alumne tingui ganes d'aprendre? La recerca, feta amb joves de quinze a disset anys, alerta del pes que pot tenir la por al fracàs en la motivació dels adolescents i proposa que l'escola posi més l'accent en el progrés, la curiositat, l'error com a part de l'aprenentatge i els objectius assolibles, més que exclusivament en les notes. Els professors lamenten que cada vegada els arriben més alumnes desmotivats, i una gran part de l'alumnat no se sent incentivat a l'hora d'aprendre. Què és clau per activar la motivació? En parlem a "L'ofici d'educar" amb David Bueno, doctor en Biologia, fundador de la càtedra de Neuroeducació de Barcelona i autor d'"Educa el teu cervell", "El cervell de l'adolescent" i "L'art de ser humans", i amb Héctor Ruiz Martín, investigador en psicologia cognitiva, autor d'"Edumitos", "Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre" i "Com aprenem?". Sentirem també el pedagog Carles Flo, autor de "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge"; la tertúlia de savis mestres i la tertúlia de joves PRO. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Què pensen els joves de les protestes docents? I del pla pilot d'infiltrar mossos als instituts? Quin ús fan de la IA per estudiar? Es farien amics de la intel·ligència artificial? Els motiva la religió? Què farien per diners? Són esclaus dels "likes"? Són adolescents, protagonistes secundaris de la crisi del sistema educatiu, en una societat marcada per la incertesa que els impulsa, a cop d'IA, al futur. El 92% dels joves fan servir la IA, i alguns reconeixen que sense el ChatGPT no s'haurien graduat. Tanquem temporada de "L'ofici d'educar" amb la tertúlia de joves PRO. Parlem sense embuts de la IA, les xarxes, la crisi educativa, la fe, els diners i el repte de fer-se adults amb Nil Alberdi Alsinet, de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter a la Selva del Camp, al Baix Camp; Rita Cuadrado Batlle, de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic; Roger Llobet Ricol, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; Roc Ferran Flores, de 1r de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferrater; Asier Alvarez, estudiant de 2n de batxillerat a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, de 2n de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferrater, i Martí Quelart, de 4t d'ESO de l'Institut Vilafranca 2, a l'Alt Penedès.

Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog, és essencial recuperar els carrers i les places per a la canalla i per al joc, i incloure també la participació real dels infants a l'agenda de les polítiques públiques, la ciutat i l'escola. Amb motiu del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, de Granollers, a "L'ofici d'educar" conversem amb Francesco Tonucci, mestre, investigador, il·lustrador i referent internacional en la defensa aferrissada de la infància. És el creador del projecte "La ciutat dels infants", a Itàlia, Espanya i Llatinoamèrica, perquè assegura que una ciutat pensada per als infants millora la vida de tota la comunitat. És autor de nombrosos llibres, com "La ciutat dels infants", "Quan els infants diuen prou!" o "FRATO, 40 anys amb ulls d'infant", la veu crítica dels infants en vinyetes que assenyala "els errors adults". També ha rebut grans reconeixements, com el de Commendatore della Repubblica italiana; el Premi Marta Mata de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i diversos honoris causa en universitats, com la de Lleida. Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

S'acaba un curs difícil, amb continus estira-i-arronses entre docents, sindicats i el departament. Malgrat la mala maror que hi ha hagut els darrers mesos, l'escola pública continua sent la preferida. Les vagues no li haurien passat factura si fem cas de les dades del curs vinent: han crescut lleugerament les inscripcions a la pública. En concret, a I3 la pública és l'opció preferida per a un 67% de les famílies, i als instituts la xifra es dispara fins al 87%. A la tertúlia de savis mestres de "L'ofici d'educar" fem balanç del curs amb Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Memòries d'un mestre"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador del programa Magnet i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Adelina Escandell, mestra i psicòloga, presidenta de l'Associació de Mestres i Professors Jubilats RELLA, i la professora Susanna Soler. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

El 9 d'abril passat va morir Carme Thió de Pol, la psicòloga que va revolucionar la criança des de l'amor, l'autoritat i la confiança en els infants i en la capacitat d'educar dels seus pares i mares. Com en aquella família en què hi havia crits i discussions, fins que la psicòloga els va ajudar a transformar el clima familiar. I el pare, emocionat, va explicar que el seu fill li havia dit: "M'agrada la família que m'ha tocat!"; la frase que va donar títol al seu mític llibre, una obra de capçalera per a moltes generacions de famílies i que s'ha convertit en un patrimoni emocional col·lectiu. Pionera dels grups de pares, va naturalitzar la mirada sobre la criança i va contribuir a la formació de molts professionals. Del llegat de la psicòloga Carme Thió de Pol en parlem a "L'ofici d'educar" amb Sílvia Palou, mestra, formadora de mestres i psicòloga de 3Sentits; Anna Ramis, mestra i pedagoga; Sílvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educació, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB i psicòloga del BES; Xavier Blancafort, membre d'un grup de pares de Carme Thió de Pol; Tere Esteve, directora de l'escola Linus; Mercè Amat i Laia Botey, mares d'un grup de pares de Carme Thió de Pol, i Laia Giol, filla d'un dels primers grups i que també ha estat mare d'un dels grups de pares. I acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.