Solidaris

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

El rebut de la llum puja i puja, i és cada cop més opac. La generació de renovables està sota mínims. I el territori torna a estar en peu de guerra contra la construcció d'una altra macroinfraestructura que podria tornar a esventrar les comarques gironines. Després d'haver perdut la batalla de la MAT, arriba la batalla del MidCat. ¿És compatible amb la lluita contra el canvi climàtic construir una gran canonada de gas per dur, des d'Algèria, aquest combustible fòssil? ¿Respon a una necessitat real o només als interessos del lobby de les elèctriques i de les grans constructores? ¿Es criminalitza la defensa del territori, ara que sis activistes antiMAT podrien acabar a la presó? Avui, al "Solidaris", repensem el model energètic i les grans infraestructures que trinxen el territori. Ho fem amb dos dels sis activistes antiMAT encausats i diferents col·lectius que treballen per un model energètic que sigui palanca de canvi social i econòmic.

El rebut de la llum puja i puja, i és cada cop més opac. La generació de renovables està sota mínims. I el territori torna a estar en peu de guerra contra la construcció d'una altra macroinfraestructura que podria tornar a esventrar les comarques gironines. Després d'haver perdut la batalla de la MAT, arriba la batalla del MidCat. ¿És compatible amb la lluita contra el canvi climàtic construir una gran canonada de gas per dur, des d'Algèria, aquest combustible fòssil? ¿Respon a una necessitat real o només als interessos del lobby de les elèctriques i de les grans constructores? ¿Es criminalitza la defensa del territori, ara que sis activistes antiMAT podrien acabar a la presó? Avui, al "Solidaris", repensem el model energètic i les grans infraestructures que trinxen el territori. Ho fem amb dos dels sis activistes antiMAT encausats i diferents col·lectius que treballen per un model energètic que sigui palanca de canvi social i econòmic.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.