El TNC té una directora potent, que somia i construeix realitats. "El teatre és una manera de canviar el món. Aquest any hi haurà moltes sorpreses. Parlarem des de la consciència", diu. I afegeix: "Farem 'Terra Baixa'. Aprenem d'ella que l'art combat el món tòxic en el qual vivim. Que cada dia, si ho pensem bé, toquem un moment de benestar. I això és el cel. Si no somies, no tens el motor: no voles. Com a dona, quan falles un dia, et treuen la 'recortada', et maten i t'envien a la cuina". "El meu objectiu -assegura- és viure més moments de felicitat al dia".

Descobrim un Joan Clos rialler i divertit, que recorda les "narratives" que s'havia d'inventar per poder arrambar les noies a les boîtes, ell que no és precisament un prodigi verbal. Admirador de Pasqual Maragall, està orgullós de la reforma a Ciutat Vella i a Nou Barris, i ara té claríssim què cal fer per revitalitzar Barcelona. I, ambiciós, assegura: "faria un passeig marítim fins a Mataró que seria l'enveja de tot Europa". Les batalles guanyades i les perdudes fan estar més tranquil a aquest fill de pagès, metge anestesista, alcalde, ministre i subsecretari general de l'ONU que ha estat a més de 80 països. Ha vingut a "El divan" en moto, i sí, aquell "Dia sense cotxes", no hauria d'haver vingut a Catalunya Ràdio en cotxe, sinó en ambulància. Descobriu el perquè.

Fill d'una gran família pagesa, Josep Ametller estima l'olor dels tomàquets i pensa en gran, en qualitat. Ara, en sostenible. "Intentem recrear l'economia circular que vivíem fa quaranta anys; tornem als orígens", ens diu. "La feina no és mai la mateixa si la sents amb el cor", afegeix. Agropark és un nou model de producció agroalimentària sostenible i circular que comença a ser realitat de la mà d'Ametller Origen. "Som la masia del segle XXI", defineix, segur, Ametller.

"He escrit 'La Vall de la Llum' perquè els meus fills coneguin el meu avi", confessa Toni Cruanyes. "El que vaig veure durant el confinament a la residència em va arribar tant, que no solament ho volia explicar al TN, i vaig fer-ne un llibre. Els avis no volien explicar la por als fills; però s'han obert amb els nets. La frase que més em repetia era 'teníem molta gana'."

La cuina catalana és la primera documentada del món al "Llibre de Sent Soví", del segle XIV. Ha revolucionat el món des de fa 700 anys, recorda el xef savi i humil. Diu: "Els sofregits i les picades són l'aportació més important que hem fet al món. Faig cuina lògica i desacomplexada amb productes de quilòmetre zero. Hem d'arribar a la sobirania alimentària: que les necessitats de tots els ciutadans estiguin cobertes. El meu últim plat són els espàrrecs amb cranc i llimona. A la cuina tens l'oportunitat de fer feliç la gent".

L'autora de "Benvolguda", Premi Ramon Llull, es confessa: "Sé estimar els meus defectes; quan passa una cosa bona, penso que s'acabarà. L'amor m'encanta: estimar i ser estimar em sembla molt fort. Estic molt contenta amb la vida..."

"Diguem-ne amor" és l'obra amb què s'estrena com a autora literària la nostra companya periodista Marta Vives. Després de relatar dotze històries reals, ens regala perles com aquestes: "L'amor és tenir cura d'algú en el pensament i l'acció"; "l'amistat femenina: com més gran em faig, més important la trobo"; "l'amor per cadascú és com un vestit. Té a veure amb la teva idea sobre ell i l'experiència viscuda"; "l'amor és l'únic motor perquè funcioni la humanitat".

Mundialment aplaudit, Cesc Gelabert, ballarí, coreògraf, reflexiona suaument: és budista. "El moviment som nosaltres". "La dansa és un equilibri entre els diferents nivells de la persona: cos, ment i esperit". "M'he entrenat tota la vida per pujar a l'escenari i oferir-me al públic". "Cada vegada tinc més espai en la meva consciència per poder sentir i estar amb el públic". "L'art és art si el públic ho sent". "Un moviment es fa art quan és un somni compartit en estat de vigília, pel que el fa i pel que el rep". "El més important que he fet és crear un model de ballarí".

"Passejava amb una síndria a la mà pensant que era la Terra. La fase d'eufòria és molt llaminera", diu en Félix Soria. En Javier Cuesta afegeix: "Com se surt de tres anys de depressió? A les escoles, jo dono la meva visió de la malaltia mental. Ara començo a assaborir la vida." I la Mariona Muñoz, la més jove, rebla: "El bullying et pot matar. Una anorèxia és com una addicció mental. Sense adonar-nos-en acabem controlant el nostre cos com si fos una droga." Tots tres són ponents de "Ments despertes" del Grup SomVia. Van a les escoles a explicar als adolescents què és tenir un diagnòstic de salut mental. En primera persona. Al divan ens expliquen com viuen, què senten i què els il·lusiona, amb la psicòloga Sílvia García Márquez.

Aquest psicòleg que un dia va ser hippy, quan va deixar de treballar i viure a la botiga de casa, va començar a treballar a Ampans. D'això fa 34 anys. Ara és el seu projecte de vida. Tenen tota mena d'activitats: fan formatges, elaboren vins, cuiden un garden, gestionen deixalleries, restaurants, etc. Més de 1.000 persones hi treballen. "Cal transformar la societat perquè hi capiguem tots", diu. "Hem d'anar endavant i anar-hi junts."