Parla amb la veu alta i clara. "Els polítics i l'administració són lents en situacions d'emergència. Són un monstre que s'alimenta de molta burocràcia. Saben molt bé com imposar procediments, però no saben acceptar bé la ciència. No saben acceptar la ciència i tenen por de prendre decisions." Recomana una tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19 i que vacunar-se sigui obligatori. Compromès fent ciència per transformar el món, ara torna a Papua Nova Guinea. Però abans obre el seu cor: "Tinc angoixa anticipatòria, curtcircuits emocionals, i pateixo molt."

"Donar veu al president Companys ha estat el repte més difícil de la novel·la" ("1939, la caiguda de Barcelona"). "Trobava que el periodisme no em permetia expressar sentiments. La narrativa sí que m'ho permet", diu Andreu Claret. A "El divan", Negrín, Companys i Tarradellas conviuen amb l'Agnieska i en Manel en una ficció històrica escrita amb sensibilitat i rigor. "Figueres va ser la Gernika catalana", afegeix l'escriptor, detingut durant el franquisme per cantar cançons republicanes.

Pascual Ortuño és magistrat. Va ser comunista per lluitar contra el franquisme. Mentre estudiava Dret, venia bíblies i cantava en un grup musical. És crític amb la Justícia, massa judicialitzada, perquè el sistema és autoritari. Els jutges no resolen els conflictes: s'ha d'anar a la mediació. Tot es pot resoldre parlant. El seu millor patrimoni, els amics.

Cada vegada se sent més lliure, corre i creu de veres que tot el que ha estudiat li serveix per ser més feliç. Mira a Sílvia Cóppulo i pregunta: qui de nosaltres no vesteix mai la disfressa de pallasso i fa que riu mentre plora?

L'escriptor Jordi Cabré balla a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb els personatges de la seva novel·la "Sense fi". El cinema es confon amb la vida, i la protagonista, Eva Amat, cau desmaiada. Li agrada escriure històries, a Jordi Cabré, però encara més perdre's en un bosc i transformar-lo en un jardí bonic. Viu la vida amb intensitat. "Et faré pensar i et faré sentir", diu amb un somriure i els ulls vius.

Lluís Foix, periodista i escriptor. Viu i reviu la seva experiència vital recollida al llibre "Una mirada anglesa", a "El divan". Boris Johnson, Margaret Thatcher, Diana de Gal·les, Manuel Fraga decidint que Juan Luis Cebrián dirigís El País... Una conversa deliciosa, plena de somriures i complicitats.

Aquest monstre de sensibilitat, creativitat i talent recorda perfectament el dia 15 de gener del 1981. Sabeu què va passar? Descobriu-ho a "El divan", on amb la veu profunda i la mirada penetrant, Xavier Albertí evocarà el nen diferent que va ser; sense facècies parlarà de l'amor com a motor de vida o del creixement que la cultura aporta i vol compartir. La direcció del TNC li ha mostrat que els miracles existeixen però cal voluntat política, recursos econòmics i estabilitat per crear una companyia de teatre català. Tenim un patrimoni per conèixer.

S'emociona quan parla del pare i de la mare, creu que tenir fills és la millor inversió emocional que es pot fer a la vida; de fet, el més important; la resta, pur entreteniment. Oriol Amat, catedràtic d'Economia, regeix la Universitat Pompeu Fabra. La transferència de coneixement a la societat és el primer objectiu que s'ha marcat per a la UPF. És un home optimista, convençut que, com deien els estoics, la vida és com te la prens. Va fer de guia turístic de jove. I d'adolescent, a l'estiu, pujava a dalt d'un garrofer on hi va col·locar prestatges per als llibres i una butaqueta, com en Cosimo, el baró rampant d'Italo Calvino. A "El divan", amb Sílvia Cóppulo, Oriol Amat ens obre el cor i ens mira amb uns ulls ben vius.

Antoni Cañete es defineix com un activista empresarial, que treballa perquè les petites empreses de Catalunya estiguin "al pont de comandament". Enginyer industrial, és un home de valors, que s'emociona en parlar del seu pare. I tot d'una ens deixa garratibats quan, sospirant, recorda: "als garatges fabricàvem amors."

"Hi ha uns anys que et menges el món i després el món se't menja a tu", diu Gemma Nierga, que amb un somriure de complicitat, conversa animadament amb Sílvia Cóppulo a "El divan". "Tota la vida he volgut fer teatre, però deu minuts abans em desmaiava dels nervis". "Recordo un informatiu fa molts anys amb Cadena 13 que va durar 15 segons. No vaig poder seguir dels nervis que tenia. L'edat i l'experiència m'han ajudat a superar-ho". "Em feien fora de classe per parlar i riure, però era bona estudiant". "La mare em va dir: "Abaixa els fums que perquè surtis per la tele no ets millor que els altres". "Hi ha moments en què m'he perdut, a la vida". "M'he retrobat i ara vaig amb ganes a treballar."