Solidaris

Des de principis del 2022, els preus dels lloguers han anat augmentant de forma imparable després que el Tribunal Constitucional tombés la llei catalana per regular-los. Actualment, a Barcelona es paguen, de mitjana, 1.087 euros per llogar un pis. En aquest context, una de les opcions és compartir habitatge, com han fet la Lourdes Rodríguez i el Roger Méndez, que passen de la quarantena. Però hi ha altres alternatives d'habitatge, com el model cooperatiu. Entrarem a La Balma, un edifici cooperatiu al barri del Poblenou de Barcelona impulsat per Sostre Cívic. També coneixerem la casa del periodista Salvador Alsius, que fa gairebé mig segle que viu en comunitat. Hi posarem context amb Jaime Palomera, cofundador del Sindicat de Llogateres i Llogaters de Barcelona.

A les societats occidentals, cada vegada dormim menys i ho fem pitjor. Segons la Societat Mundial del Son, aquest tipus de trastorns afecten un 45% de la població mundial. Coneixerem els casos de Sònia Sialo, tècnica auxiliar de cures d'infermeria, i el de la periodista de Catalunya Ràdio Cristina Bordas, que fa més de vint anys que tenen problemes per dormir. Entrevistarem Maria Robles, psiquiatra especialitzada en son i addiccions de l'Hospital del Mar, i la farmacèutica Meritxell Blanchart. Hi posarem context amb el filòsof de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà.

En les últimes setmanes els sòls eixuts s'han vist una mica alleugerits per les pluges, però el problema de la falta d'aigua és preocupant i és urgent abordar-lo. En parlarem amb l'enginyera agrícola Annelies Broekman, experta en polítiques de gestió de l'aigua, membre del grup d'investigació sobre Aigua i Canvi Global del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Sabrem com estan vivint la situació pagesos i ramaders. Entrevistarem Alba Codony, ramadera d'ovelles al Pla d'Urgell; Josep Castells, agricultor i ramader al Baix Segre; Josep Maria Beltran, pagès del Priorat, i Dani Forcadell, pagès dedicat al cultiu de l'arròs al Montsià. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem de l'últim número de la revista 5W, un monogràfic en paper dedicat, exclusivament, a l'aigua. Parlarem amb el fotoperiodista Santi Donaire, que hi ha publicat un reportatge sobre l'impacte dels pesticides utilitzats en l'agricultura industrial. Fotografia: Josep Maria Beltran

Coneixerem les històries de la Fhrenny Meza, de 54 anys, educadora i originària de Veneçuela. Viu a Catalunya des de fa quatre anys i des d'aleshores ha treballat, amb contractes curts, al sector de la neteja. També escoltarem l'experiència de l'Alberto Aurora, de 45 anys, lampista i camioner de Barcelona. Fa un any que està sense feina. El cubà Yasel Rodríguez, de 33 anys, ens explicarà l'odissea que va viure per arribar a Catalunya i poder prosperar laboralment. També ho farà la Marita Basilio, de 35 anys i nascuda al Perú. La Marita es infermera i enginyera ambiental; es guanya la vida cuidant avis i fent de cambrera en l'economia submergida. Tots ells tenen en comú que han rebut o reben ajuda de T'acompanyem, una entitat sense ànim de lucre fundada per Isidro Gutiérrez de Tena i Moragas, un director d'institut ja jubilat amb qui també parlarem. Hi posarà context el professor de filosofia moral i política de la Universitat de Girona Joan Vergés.

Coneixerem la història de la Marta, de 26 anys i estudiant de Treball Social. És la gran de dos germans i una supervivent de la violència exercida pel seu pare a casa. La Marta va créixer en un ambient d'amenaces de mort, de denúncies, de visites al jutjat i de diagnòstics erronis en un sistema on molts dels seus professionals no la van protegir com tocava per falta de recursos i de formació. Parlarem amb ella i amb la Júlia Masip, la psicòloga de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona que la porta actualment. Al Joshua i al seu germà, el sistema tampoc els va protegir. El 20 de febrer del 2017, la mare d'en Joshua va ser assassinada per la seva parella. També coneixerem la seva història i la feina que ha fet l'entitat "Fundación Mujeres", que l'ha ajudat a reivindicar i visibilitzar la situació dels fills i orfes de la violència masclista. Ho farem amb Marisa Soleto, directora de l'entitat.

La literatura infantil ens permet apropar-nos a temes que ens resulten difícils o delicats d'explicar als més petits. Avui en dia l'oferta de llibres, de contes i d'àlbums il·lustrats que aborden temàtiques complexes es molt rica. Títols sobre la diversitat, els nous models de família, els trastorns, les guerres, els refugiats, el canvi climàtic i la sexualitat són els que, ara mateix, tenen més demanda. En parlarem amb Inês Castel-Branco, editora d'Akiara Books; Patricia Marín, directora editorial de Flamboyant, i Patric San Pedro, responsable de l'editorial Takatuka. També entrevistarem Oblit Baseiria, llibretera de Casa Anita de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Coneixerem la revista infantil Namaka, la primera en català que parla sense tabús a la canalla, amb la seva fundadora, Sara Molina. I per acabar la narradora Diana Kerbelis ens explicarà el conte "Quatre petites cantonades de no res", de Jérome Ruillier.

L'ecoblanqueig o el "greenwashing" es una pràctica de màrqueting cada vegada més comuna que, a base de falsedats, d'ambigüitats i de mentides, fa creure als consumidors que una empresa o un producte respecta el medi ambient quan realment no ho fa. L'objectiu de les empreses que hi recorren és vendre, facturar i contrarestar les crítiques. En parlarem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador científic. Acaba de publicar "Contra la sostenibilitat " a Sembra Llibres. També parlarem amb la periodista Montse Poblet, especialista en medi ambient de Catalunya Ràdio, i Fernando Olivares, sociòleg i professor de Comunicació i psicologia social a la Universitat d'Alacant. I coneixerem el Rubén, un estudiant de doctorat en Química atmosfèrica a la UPC. Fa un any que va entrar al grup de Barcelona de "Rebelión Científica".

El dia 8 d'abril és el Dia Internacional del Poble Gitano. Un poble heterogeni que fa sis segles que viu a Catalunya i que arrossega una història de discriminació. En parlarem amb Jellen Amador, activista contra el racisme, llicenciada en Dret i doctorada en Sociologia. Actualment treballa a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat. Anirem a l'Institut Salvador Sunyer de Salt per conèixer la feina de l'educador Àngel Fernández. També escoltarem Noemí Torres i Lídia Giménez, mares de família que participen en una activitat a l'institut de Salt per explicar als alumnes la història del poble gitano. I entrevistarem Sílvia Agüero, actriu, investigadora i activista feminista. Agüero protagonitza el monòleg "No soy tu gitana".

Vivim en un món hiperconnectat, cedim dades a canvi de serveis, i privacitat per seguretat. Les decisions cada vegada més estan preses per automatismes... La tecnologia ens fa avançar, però també comporta riscos. Qui controla el controlador? Parlem de drets humans i intel·ligència artificial amb Míriam Hatibi, analista de dades i membre d'Algorace, Judith Membrives, filòsofa, responsable de Digitalització de Lafede.cat i membre d'Algorights, Beatriz López, enginyera, professora de la Universitat de Girona i membre de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i Gemma Galdon, sòcia fundadora i directora d'investigació a Eticas Tech. Experta en polítiques tecnològiques. A més a més, els companys de la secció de cultura d'informatius, Marc Ruiz i Marc Garriga, ens repassen alguns dels títols de la literatura i el cinema que millor han tractat aquesta relació entre humans i màquines.

Què ha de tenir una tecnologia perquè sigui justa i respectuosa amb els drets humans? Quines conseqüències tenen els biaixos de raça, de gènere i de classe generats per l'algoritme? Si la societat és masclista i racista, és impossible evitar que ho sigui la tecnologia? En parlarem amb Judith Membrives, filòsofa, responsable de Digitalització de Lafede.cat i membre d'Algorights; Beatriz López, enginyera, professora de la Universitat de Girona i membre de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i Míriam Hatibi, analista de dades, membre d'Algorace. També escoltarem l'anàlisi de Gemma Galdon, sòcia fundadora i directora d'investigació a Éticas Tech i experta en polítiques tecnològiques. I per tancar el programa parlarem de la relació entre robòtica i intel·ligència artificial a la ficció amb els companys de cultura dels serveis informatius Marc Garriga i Marc Ruiz.