Solidaris

Entrevistem Enric Canet, biòleg, escolapi i membre de l'equip directiu del Casal dels Infants del Raval, una entitat en què està vinculat des de fa 30 anys. Ara ha publicat l'assaig "El cel té pigues" a Pol·len Edicions, on ha documentat els orígens de l'entitat, fins ara desconeguts. Al programa també descobrirem la història de María José García, una de les primeres criatures que a finals dels setanta es van poder beneficiar de les activitats que oferia el casal. També parlarem amb Alfonsina Ramírez i els seus tres fills, que van al casal des del curs passat. Per parlar sobre la infància i els seus drets, hi posarem context amb Laia Pineda, directora de l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona, que ha presentat els resultats de la segona enquesta pel que fa sobre el benestar dels infants a la capital catalana.

Parlem de violència econòmica si un home no paga la pensió alimentària dels fills, si no es fa càrrec de la quota de la hipoteca, quan no deixa que la dona treballi o si li controla les despeses. Coneixerem el cas de la Xantal, que fa 12 anys que lluita perquè la seva exparella pagui la pensió per la filla. També parlarem de les conseqüències d'aquesta violència per als fills amb el testimoni de la nostra companya Mònica Sanés. Hi posarem context amb Inmaculada Domínguez Fabián, experta en violència econòmica i coordinadora del projecte ECOVIO de la Universitat d'Extremadura. I Montse Vila, psicòloga i treballadora del Servei d'Informació i Atenció a la Dona de Manresa, el SIAD. També conversarem amb Lucía Avilés, magistrada del jutjat penal número 2 de Mataró. El 2021 va engegar per primera vegada a Espanya una iniciativa legislativa judicial per aconseguir que la violència econòmica sigui considerada una forma més de violència masclista.

El programa viatja a Varsòvia per parlar amb entitats i activistes que s'han mobilitzat per ajudar les desplaçades per la guerra d'Ucraïna, moltes d'elles violades. Parlarem amb David Dueñas, sociòleg. Entrevistarem Kyrstyna Kacpura, presidenta de Federa, la Federació de Dones i Planificació Familiar de Polònia; Katarzyna Nowakowska, membre de l'entitat feminista polonesa Feminoteka, i Justyna Wydrzynska, doula i fundadora del col·lectiu Abortion Dream Team. També ens fixarem en la tasca d'altres d'entitats a Ucraïna: Galina Maistruk, directora executiva de Women's Health and Family Planning Ukraine; Judith Sunderland, directora adjunta en funcions per Europa i Àsia Central de Human Rights Watch, i Anastasia Kaldi, responsable de protecció, gènere i inclusió de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Tindrem les reflexions de Sílvia Plana Subirana de l'ICIP. També parlarem del tràfic de persones amb Irena Dawidolczyk, presidenta de La Strada Polònia.

Mariah Oliver va ser la primera dona líder dels Latin Kings a Espanya. Després de passar per la presó, ara és investigadora del projecte Transgang de la Universitat Pompeu Fabra. El grup estudia el comportament de les bandes juvenils a 12 ciutats del món i analitza la importància de la mediació per abordar aquest fenomen. Coneixerem la seva història i també parlarem amb Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social i director de Transgang, i amb José Sánchez-García, també antropòleg i coordinador científic del projecte. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach descobrirem la feina de la fotògrafa Mireia Bordonada, que documenta la vida de les comunitats punk i skin.

Al sector de la construcció només s'hi dediquen poc més del 9 per cent de dones, segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" de l'Observatori Industrial de la Construcció. Per intentar obrir escletxes, el grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa un curs d'auxiliar de paleta. Entrevistarem algunes alumnes d'aquest curs: Iris Olaria, Ariadna Terés, Yanet Rubiano i Sandra Nolla. També ens acompanyarà Raquel Felicó, tècnica d'acompanyament a la inserció de la Fundació Ared. Coneixerem l'experiència de l'Anna Gómez, que treballa de paleta fa 25 anys. I les històries de les arquitectes Olga Herrero i Anna Ortega. Aquesta última va intentar muntar una empresa de construcció on només treballessin dones però no se'n va sortir.

L'han amenaçat de mort. La policia li ha recomanat que no surti de casa per la seva seguretat. Imane Raissali, més coneguda amb el nom artístic de Miss Raisa, té més de mig milió de seguidors a TikTok. Uns 60.000 a Instagram. És cantant de rap, escriptora i creadora de continguts a les xarxes. Nascuda a Tànger, al Marroc, va arribar a Catalunya amb vuit anys. Parlarem amb ella després del linxament que està rebent arran de la publicació d'un vídeo a TikTok en què explicava la seva visió com a musulmana de l'homosexualitat i el col·lectiu LGTBIQ+. Coneixerem tres seguidores de Miss Raisa: la Mariam, de 20 anys, de Banyoles i integradora social. L'Aya de 18 anys que és estudiant i també de Banyoles. I la Mariam de 21 anys d'Olot i que treballa de recepcionista. I amb l'expert musical, Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'iCat, parlarem del rap com a eina de denúncia social i motor de canvi.

El 2021 va ser un any molt dur per a l'activista afganesa Nadia Ghulam. No només pel retorn dels vells nous talibans al país sinó perquè havia arribat a un punt de cansament absolut lligat també al que implica ser una persona migrant a Catalunya. Parlarem del seu últim llibre "Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans", publicat a Rosa dels Vents. També coneixerem l'Araceli, activista i membre de la iniciativa Afghan Women on the Run, i la Somayya Anwari, una de les noies que ha pogut arribar a l'estat espanyol gràcies a aquest projecte de voluntariat. I entrevistarem la cineasta Patrícia Franquesa, autora del documental "Estimada Sara", sobre la primera dona taxista de l'Afganistan abans de la tornada dels talibans.

Les desigualtats s'han eixamplat. I en l'escala social, els extrems estan més allunyats que mai. Els rics són més rics, insolidàriament més rics. I els pobres, inhumanament més pobres, segons l'últim informe d'Oxfam Intermón. A la Banya d'Àfrica hi ha 23 milions de persones en crisi alimentària. 27 milions al Sahel. De tot plegat en parlarem amb Franc Cortada, director general de l'entitat. Sobre desigualtats i conflicte entrevistarem Xavier Martí, membre de la cooperativa Nadir Perspectiva, professor d'Economia Internacional a Blanquerna Ramon Llull. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach sabrem què implica cobrir una crisi nutricional. Sentirem Mercè Rocaspana, infermera i responsable mèdica a la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres. I parlarem amb el fotodocumentalista Xosé Abad, coordinador de la Xarxa Acampa per la Pau i el Dret al Refugi, una trobada internacional que aquest any està dedicada a analitzar les causes de la fam.

En els dos últims anys han passat per Portbou uns dos mil joves migrants amb la intenció de creuar la frontera en tren, per les vies o a peu per la muntanya. Són adolescents arribats amb pastera que porten un o dos anys vivint a la península. No es tracta d'un flux alarmant però sí constant. Coneixerem les experiències de tres nois, el Mohamed Bachir, de 17 anys; el Mustafà Rachid, de 27 anys, i el Mohamed Fellakhi, de 23. Hi posarem xifres amb José Herrero, sotsinspector de la Policia Nacional. Per entendre'n el context entrevistarem l'alcalde de Portbou, Xavier Barranco, i David Cerdan, representant dels treballadors ferroviaris de Cervera per part del sindicat CGT. I Diego Martin, portaveu del SEMAF. Parlarem amb diversos veïns de Portbou, com Antònia Solsona, mestra jubilada, i Maria José Navés, voluntària de Càritas. També hi serà Gautier Sabrià, sociòleg i membre del Comitè d'Ajuda a les Persones sense Papers de Perpinyà. I André Centene, membre de Secours Catholique.

Cada any es generen al món més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. I només el 20 o el 30 per cent es recicla o es tracta correctament als països on es produeix. La resta acaba en grans contenidors amb destí al sud global, sobretot a Ghana, tot i que la Convenció de Basilea prohibeix el moviment transfronterer d'aquest tipus de deixalles. Entrevistarem l'activista i periodista ghanès Mike Anane, que fa més de 20 anys que documenta l'enviament il·legal d'aquest tipus de brossa al seu país. Per posar-hi context parlarem amb Eva Vidal ,doctora en Enginyeria i delegada del rector adjunta al vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat a la UPC. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte De profundis de la fotògrafa Maite Caramés, creat a partir de residus extrets de la Mediterrània. També comptarem amb Lluís Tallo González, armador de l'embarcació Bonamar Dos de la Confraria de Pescadors de Barcelona.