Solidaris

Irun és parada obligatòria per a centenars de migrants que han sobreviscut a les rutes per mar i volen continuar el camí. El riu Bidasoa, que fa de frontera entre el País Basc del nord i el del sud, s'ha convertit en una trampa mortal. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015 els controls fronterers s'han endurit. Per això, els migrants que són retornats, sense cap garantia legal, des d'Hendaia cap a Irun ho tornen a provar per vies que els poden costar la vida. Parlarem amb l'escriptora, traductora i activista bascofrancesa Marie Cosnay, que coneix molt bé aquesta realitat. També coneixerem la tasca que fa la xarxa d'acollida d'Irun Irungo Harrera Sarea de la mà d'una de les seves voluntàries Ohiana Galardi. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem "Now you see me Moria", un projecte col·laboratiu que documenta, amb imatges dels mateixos refugiats, les condicions en què viuen al camp.

Fotografia: Anna Surinyach

El 1972, un grup de 17 científics del MIT, l'Institut Tecnòlogic de Massachusetts, van publicar un estudi exhaustiu i rigorós sobre la sostenibilitat planetària. L'informe, titulat "Els límits del creixement", el va liderar la biofísica nord-americana Donella Meadows i les seves prospeccions van demostrar la inviabilitat que, per a un planeta amb recursos finits, implica el creixement il·limitat. 50 anys després d'aquell informe, les dinàmiques han empitjorat. Parlarem de la crisi ecosocial amb l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, que ha publicat "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica" a Arcadia Editorial. També entrevistarem Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, i Luca Telloli, membre de la plataforma Eixample Respira. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, parlarem amb el fotoperiodista Santi Palacios i del projecte per documentar els efectes de la contaminació a les grans ciutats asiàtiques.

Aquest any a Catalunya s'ha d'aprovar una llei específica que ha de recollir els drets de les persones trans i de la qual ja s'ha obert el període de consulta pública. En parlarem amb Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit; Roberto Piqueras, tècnic responsable de l'entitat Ca l'Enredus d'Actua Vallès; Ana Valenzuela, presidenta de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans Chrysallis, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat. També coneixerem les experiències dels activistes LGTBI Ixeya Quesada, una noia trans de 23 anys tècnica de l'associació Colors de Ponent; Clara Palau, una dona trans de 64 anys, impulsora de l'entitat Ca l'Enredus de Sabadell, i Camilo Perdomo, un home trans de 58 anys d'origen colombià, que treballa a l'associació ACATHI, que acull persones LGTBI migrades i refugiades.

Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la ventafocs del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen. Visitarem els CAP de Trinitat Vella i Casanova de Barcelona, el CAP Centre de Sabadell i el CAP Torredembarra per conèixer de primera mà com és, avui, el dia a dia del personal sanitari. Parlarem d'inversió i pressupostos en salut amb els economistes Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra; i Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. També escoltarem Ivan Planes, sotsdirector del Servei Català de la Salut. I entrevistarem Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs de Barcelona i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària.

Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de Barcelona. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la Ronda de Sant Pau. La religiosa teresiana, de 85 anys, ha dedicat tota la vida als pobres i marginats. El 2017 va posar en marxa l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, juntament amb el vicari i el rector, que acull persones que s'han quedat al carrer. Entrevistem Victòria Molins a casa seva i visitem l'hospital de campanya per conèixer-ne el dia a dia. I ens visitaran la fotoperiodista Anna Surinyach i la fotògrafa Consuelo Bautista, que ha basat molts dels seus projectes en el Raval.

Tornarem a sentir alguns dels i les testimonis que han volgut, de manera més que generosa, asseure's amb nosaltres i compartir la seva història. Relats que, en gairebé tots els casos, estan marcats per diferents tipus de violència però que estan explicats des d'una posició extremadament digna i esperançadora. En aquests dies excepcionals, de reunions limitades, sí, però en definitiva de trobades familiars, fem un petit homenatge a totes aquelles persones que ens ajuden a mantenir la mirada horitzontal, ferma i sempre compromesa amb la feina que fem. Gràcies a l'Ami, el Paco, la Marie, l'Àngela i l'Arcadi.

Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra els estigmes i la discriminació que s'associa a les persones amb trastorns mentals. També dona eines i ajuda per visibilitzar una realitat que històricament s'ha explicat amb la boca petita i de portes endins. Avui sentirem les veus de l'Albert Piquer, de la Judit Miralda, del Manel Atserias i de la Júlia Campos. Tots ells, activistes per aquesta causa. Els seus casos dibuixen unes experiències marcades per l'ansietat, la depressió, l'agorafòbia. També de trastorns com el TOC (obsessivocompulsiu), o el trastorn límit de la personalitat, amb temptatives de suïcidi. El seu missatge sempre és en positiu. Tots quatre han fet un gran pas a les seves vides per aconseguir un canvi sociocultural i ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació.

Avui ens fixem en una realitat molt present als barris de classe treballadora de moltes ciutats. En pocs anys el paisatge habitual d'aquestes zones ha fet un canvi radical i per donar pas a locals de jocs d'atzar i d'apostes esportives. Són negocis que s'estableixen en àrees amb rendes baixes, amb alts índexs d'atur i amb un important percentatge de població migrant. En parlarem amb l'economista Pepe del Amo i amb la periodista i antropòloga Cristina Barrial, que acaben de publicar "L'aposta perduda. Ludopatia, ciutat i resistència" a Tigre de Paper. També entrevistarem Francesc Perendreu, president d'ACENCAS, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, i el psicòleg Bruno Cortés. I la nostra companya Mònica Roca conversarà amb joves assidus a un local d'apostes de Girona.

El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.