Solidaris

Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana.

(Fotografia: Daniel Illescas)

Repassarem el cinquantè aniversari de Greenpeace Internacional amb les veus de l'activista Maite Mompó, que durant vuit anys ha navegat per tot el món amb els vaixells de l'organització ecologista. Ha recollit la seva experiència al llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace". També sabrem qui és Benigno Varillas, cofundador de la filial espanyola de Greenpeace, i les accions que fa uns anys van dur a terme diversos activistes a la Sagrada Família, al Congrés dels Diputats i a les portes de la central nuclear de Garoña. Sobre els reptes actuals, entrevistarem David Sandoval, president de Greenpeace a Espanya.

A Catalunya existeixen unes 25.000 entitats de voluntariat que mobilitzen més de mig milió de persones. Parlarem amb el president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Jordi Balot, i descobrirem diversos exemples d'aquests engranatges invisibles. La dentista i metgessa Rosa Ros és fundadora de l'ONG Som Riures. Des de la seva clínica privada, el Centre Dental Les Escoles de Terrassa, atén persones sense recursos amb problemes greus de salut bucodental. Paco Espigares va entrar a la presó de menors de la Trinitat amb només 16 anys. El van condemnar per traficar amb drogues. Allà va conèixer el pare Manel, que li va canviar la vida. Gràcies al seu aprenentatge, el Paco ara és voluntari i un referent dins de la comunitat. Maria del Mar Alastrue és invident i pot continuar delectant-se en un dels seus grans plaers, la lectura, gràcies al servei de lectura per telèfon que ofereix la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona.

Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

Visitem el centre Ödos, l'únic a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la província de Còrdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Girón, i Patrícia Rodríguez, la psicòloga que les atén. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la violència als seus països i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre Ödos han trobat un lloc per recuperar-se d'un camí migratori ple de patiment.