Solidaris

Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.

Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Trenta-vuit desnonaments al dia. Tres famílies perden casa seva cada dues hores. Fins i tot, ja, en diumenge i sense ordre judicial. I els lloguers alts en són la primera causa. Catalunya lidera el rànquing, encara té les pitjors dades de tot Espanya: un de cada quatre desnonaments es fan aquí, sis de cada deu per impagament del lloguer. Però unes altres polítiques d'habitatge, contra l'expulsió dels veïns, són possibles i ja s'apliquen. A fora: Viena, per exemple, té un 80% d'habitatges de lloguer, el 60% a preu assequible, públics o regulats. Però també arriben a Catalunya: avui al "Solidaris" descobrim l'alternativa dels que entenen l'habitatge com un dret, com un bé d'ús, i no com un negoci, no com una mercaderia. Ni lloguer, ni compra: habitatge cooperatiu.

Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.

Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.

La sentència del Suprem posa en perill els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política, retalla la democràcia i agreuja un conflicte polític que mai no s'hauria hagut de judicialitzar. Aquesta és la reacció, la resposta de les ONG, de la societat civil catalana als 100 anys de condemna. A "Solidaris", analitzem la sentència de l'1-O amb els responsables de La Fede, organitzacions per a la justícia global, FundiPau, Justícia i Pau, el CIEMEN i Irídia, que alerten que crea un precedent perillós que criminalitza els moviments socials. ¿Quins són els límits de la desobediència civil i la resistència no violenta?

Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.

Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.