Solidaris

Cada vegada hi ha més persones que deixen tota o una part de la seva herència a fundacions o entitats socials. Catalunya és, de fet, on es registren més llegats solidaris. Coneixerem les històries de l'activista Carme Arana que deixarà una part del seu llegat a la Fundació Esclerosi Múltiple, una malaltia que li van diagnosticar abans dels 30 anys. I la de Jordi Castejón, que llegarà en favor de la Fundació Pasqual Maragall després que el seu pare morís d'aquesta patologia. Sentirem les experiències de la Núria Cerés, mare monomarental d'un nen amb autisme que deixarà el seu patrimoni a la Fundació tutelar el Maresme i Aurora Dueñas, que ho farà a la Fundació Mona. Hi posarem context amb Albert Domingo membre de la Junta Directiva del Col·legi notarial de Catalunya. I per saber què passa quan una persona mor sense haver fet testament ni es coneguin els hereus entrevistem Nicolàs Valle, periodista del 3catInfo i genealogista.

En un context de múltiples crisis, amb conflictes arreu del món, amb l'emergència climàtica i una transformació tecnològica que avança a passos de gegant, han aparegut amb força els relats sobre el col·lapse i la fi del món. Cada vegada hi ha més interès pels búnquers de luxe reservats per a uns pocs i formacions per poder sobreviure en situacions de crisi. Acompanyarem un grup de persones que ha participat en un curs per aprendre tècniques de supervivència al Maresme. També coneixerem un búnquer per dins amb Esteban López, propietari de l'empresa Bunker Zona de Caldes de Malavella. I per entendre què s'amaga al darrere d'aquest fenomen ,entrevistarem el filòsof Eudald Espluga, que acaba de publicar "Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica", a l'editorial Raig Verd.

El Laboratori Mundial de la Desigualtat adverteix que la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més ampla. I ho és sobretot per l'augment d'unes fortunes que es beneficien, entre moltes altres coses, d'una fiscalitat que les afavoreix. Entremig d'aquests dos extrems, se situa una classe mitjana cada vegada més afeblida per la pèrdua de poder adquisitiu i que carrega el pes del sistema. Coneixerem la història de Rubèn Guilanyà, advocat en exercici, professor d'Ètica i Entorn Jurídic Internacional dels Negocis a l'IQS (Universitat Ramon Llull). També sentirem els testimonis de professors, funcionaris i petits empresaris. I, per acabar, ens acompanyarà la periodista cultural Noèlia Ramírez, que ha publicat "Nadie me esperaba aquí", a Quaderns Anagrama.

Entrevistem Khadija Amin, refugiada a l'estat espanyol després de la tornada dels talibans el 2021. La seva és una història que parla de resiliència. Casada per la força i maltractada, va plantar cara al rebuig social i es va divorciar quan la llei al país ho permetia. Va estudiar Periodisme, va acabar treballant a la televisió pública fins que l'extremisme s'ho va endur tot. Des de l'exili lluita per recuperar els seus tres fills d'un pare maltractador i per ser la veu de milers de dones afganeses que malden per sobreviure en unes condicions extremes. Per parlar de resistència encapçalada per dones, entrevistem Sandra Martínez, criminòloga i coordinadora de l'àrea d'Alternatives de Seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Victòria Rovira Casanovas amb les dones kurdes de Rojava.

Segons dades de la Comissió Europea, la mitjana d'edat dels agricultors comunitaris és de 57 anys. Només un 12 per cent són menors de 40 i la presència de dones és molt baixa. Al programa d'avui coneixerem un grup d'adolescents que neda a contracorrent, nois i noies amb una vocació molt profunda que estudien a l'escola familiar agrària Quintanes a les Masies de Voltregà, a Osona. Visitem aquest centre per conèixer la història de la Marina Brugué, el Guifré Bassó, el Jordi Bruch, el Pau Fenés i l'Anna Fíguls, que volen fer-se càrrec de les finques i explotacions ramaderes dels seus avis. També entrevistem la periodista Agnès Batlle, autora d'"Arrels rebels", a Ara Llibres. I amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlem de la figura dels temporers.

Ja fa temps que els macrofestivals de música s'han convertit per a ciutats com Barcelona en un reclam turístic i també en la principal forma de consum de música en directe. Aquests grans certàmens, tal com s'ha vist en els últims anys, són un engranatge fonamental en la maquinària consumista actual, marquen l'agenda cultural i actuen com una piconadora per al teixit social. Al programa d'avui ens fixarem en els circuits alternatius, en iniciatives del món de la cultura que transiten en zones poc visibles per a l'opinió pública, però que neixen de la voluntat col·lectiva. Entrevistem Luis Benavides, sociòleg, periodista musical i autor d'"Actitud. Vida en los minifestivales", a Sílex Ediciones. I Nando Cruz, periodista musical que acaba de publicar "Microfestivales y otros escenarios posibles" a la mateixa editorial.

Fotografia de la coberta: Festival Actitud. Vidreres. Fotògraf: Sergi Vila.

Segons l'ONU, cada any es maten per al consum humà més de 80.000 milions d'animals terrestres a tot el món de forma industrialitzada, sense comptar els peixos. Els vegans no només no mengen animals, sinó que tampoc consumeixen productes o espectacles que suposin patiment per als animals. Entrevistem el periodista i escriptor Borja Duñó, que acaba de publicar a Saldonar "No siguis cruel! Principis antiespecistes (el llibre que els animals volen que llegeixis)". També ha publicat "Ànimes entre les dents. Una novel·la animal" a la mateixa editorial. Duñó es vegà des de fa tres anys. També parlem amb Xavier Medina, antropòleg, catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut i director de la càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC. I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Ariadna Creus, especialitzada a documentar les relacions entre humans i animals.

Fotografia de la coberta: Ariadna Creus

Conegut pel seu afany per la defensa de la justícia universal, la trajectòria de Reed Brody l'ha portat a obrir processos judicials contra dictadors d'arreu del món i, sobretot, a escoltar i acompanyar víctimes i supervivents. Entrevistem aquest advocat, que va ser fiscal adjunt de Nova York i antic assessor jurídic de Human Right Watch, batejat amb el qualificatiu de "caçadictadors". Amb el reporter Plàcid Garcia-Planas parlarem del llibre "Entrevistando a Hitler", de Lutz Hachmeister, publicat a Libros del K.O, per reflexionar sobre la relació entre periodistes i personatges autoritaris. I amb el cap de Cultura de 3CatInfo ràdio, Marc Garriga, farem una llista de pel·lícules que han mostrat, des de la sàtira i l'humor, tirans i autòcrates de tot tipus.

Entrevistem els documentalistes de fauna salvatge Andoni Canela, fotògraf de National Geographic, entre altres mitjans, i el seu fill Unai Canela, autor del documental "Sol a Groenlàndia". A l'Unai el vam conèixer fa més d'una dècada gràcies a "El viatge de l'Unai", un treball audiovisual dirigit pel seu pare. Els documentals es poden veure a la plataforma 3cat. Ara que Groenlàndia està d'actualitat després que el president nord-americà, Donald Trump, hi hagi posat la diana, conversem amb el geòleg Santiago Giralt, director de Geociències Barcelona, un institut de recerca de caràcter internacional. Giralt treballa a Groenlàndia des de fa 10 anys. I acabarem parlant de música i compromís mediambiental amb Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'Icat.

Fotografia de la coberta: Andoni i Unai Canela.

Entrevistem l'autora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, una de les veus més destacades del dibuix i la literatura del seu país, que ha fet un exercici que s'endinsa en la figura del dictador nord-coreà amb la novel·la gràfica "El meu amic Kim Jong-un", publicada a Reservoir Books. També parlarem de l'interès cap a les produccions culturals que provenen de Corea del Sud amb Esther Torres, doctora en Traducció i Estudis interculturals, professora de la UAB i membre del grup de recerca Gregal. Sobre el pes de la comunitat coreana a Catalunya conversarem amb Eugènia Uhjeen Lee, doctorada en sociologia per la UB i professora a la UAB. També visitarem el San Kil, el restaurant coreà més antic de Barcelona. Parlarem amb els seus fundadors, el matrimoni San Kim i Myung Chun, que van arribar al país als anys vuitanta i amb el seu fill, Kiwon Kim, nascut a Catalunya i que ara regenta el negoci.