Solidaris

Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".