Solidaris

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.