Solidaris

No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns.

Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns.

Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns.

Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns.

Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns.

Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur?

Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur?

Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur?

Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur?

Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.