Solidaris

El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?