Solidaris

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.