Solidaris

Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

"El masclisme, vulguis o no, costa tant de treure-se'l del damunt com l'olor de tabac, que se t'enganxa tant si ets fumador com si no. Soc masclista. Sí, ho soc. Fins i tot sense pretendre-ho. Però ara, almenys, ho sé", escriu el politòleg Carles Foguet. "Soc masclista quan veig un comportament, una mirada o comentari al metro, al bar, a la feina, i miro cap a una altra banda com si no veiés res", manifesta el periodista Sergi Picazo. Què estem fent els homes contra un masclisme que mata? Ens estem revoltant prou? Quin tipus de masculinitat tòxica hegemònica estem promovent, o almenys acceptant, i com la podem transformar en una masculinitat alternativa, antipatriarcal, desobedient? Responen a la pregunta Heinrich Geldschläger, Rubén Sánchez Ruiz, Carles Foguet, Xavier Cela Bertran i Ignasi Puig Rodas.