Solidaris

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

Creuar el mar Mediterrani és més perillós que mai. 2.270 persones hi han mort intentant-ho l'últim any, un de cada 51 que ha aconseguit trepitjar terra ferma, segons el darrer informe de l'ONU. La capacitat de rescat de les ONGs s'ha reduït, l'Europa de Salvini (i no només...) tanca els seus ports, l'Open Arms no pot navegar i Líbia és una presó a cel obert. 80 anys després, la història es repeteix. Al "Solidaris" refem la ruta de l'exili massiu republicà fugint de les tropes de Franco i avui arribem fins al camp de l'horror de Ribesaltes, acompanyats del mediador cultural Eloi Torrents, de l'historiador Eric Forcada, del responsable del programa de refugiats i immigrants de la Creu Roja, Òscar Barbero, i de la directora de la fundació Migra Studium, María del Carmen de la Fuente. I parlem amb la Yasmine i el Maksym, dos refugiats de Costa d'Ivori i d'Ucraïna que acaben d'arribar a Catalunya, i amb la Marta Baylina, que ha acollit un refugiat sirià a casa seva.

Creuar el mar Mediterrani és més perillós que mai. 2.270 persones hi han mort intentant-ho l'últim any, un de cada 51 que ha aconseguit trepitjar terra ferma, segons el darrer informe de l'ONU. La capacitat de rescat de les ONGs s'ha reduït, l'Europa de Salvini (i no només...) tanca els seus ports, l'Open Arms no pot navegar i Líbia és una presó a cel obert. 80 anys després, la història es repeteix. Al "Solidaris" refem la ruta de l'exili massiu republicà fugint de les tropes de Franco i avui arribem fins al camp de l'horror de Ribesaltes, acompanyats del mediador cultural Eloi Torrents, de l'historiador Eric Forcada, del responsable del programa de refugiats i immigrants de la Creu Roja, Òscar Barbero, i de la directora de la fundació Migra Studium, María del Carmen de la Fuente. I parlem amb la Yasmine i el Maksym, dos refugiats de Costa d'Ivori i d'Ucraïna que acaben d'arribar a Catalunya, i amb la Marta Baylina, que ha acollit un refugiat sirià a casa seva.